dimecres, 28 d’agost de 2013

Les meves noves fotografies



Hola a tots!

Avui us mostro unes de les meves últimes series de fotografies que he volgut jugar amb les ombres.
Si voleu enviar-me algun comentari, endavant!

Espero que us agradi!





dimecres, 21 d’agost de 2013

Conversa amb Pau Zabaleta


Hola a tots!

Avui us presento un noi amb gran personalitat. És actor i fa unes joies tèxtils molt originals.




Quan vas començar a cosir?
Vaig començar a fer ganxet fa cinc anys potser. Primer me'n va ensenyar la meva mare, però a mesura que m'anava enganxant i com que vivim a ciutats diferents vaig anar aprenent mirant videos al YouTube, preguntant a les botigues on comprava les llanes, a blogs com ara el meu. I amb gent que, quan ens veiem a la barra del bar on treballava com a encarregat i cambrer aprofitava les estones mortes per acabar projectes de ganxet i aquests se m'apropaven.

 
 
 
Les teves joies de ganxet les fas perquè està de moda o et va sortir de manera espontànea?

Amb el ganxet faig de tot el que puc i sempre per casualitat. No tinc massa ànim comercial al darrere i quan veig alguna cosa que m'agrada intento recrear-la. En el cas dels colls retro vaig veure una amiga que en portava un de metall i vaig pensar que amb ganxet quedaría bé.
Quan em vaig posar a investigar vaig adonar-me que feia molts anys (20's, 30's, 40's, 50's) ja se'n feien!





Tries el color del ganxet per la joia pensant en els colors que es porten a la temporada?

Com sempre ho faig per gust personal i també manen les circumstàncies. Amb els colls vaig començar a fer-los en una temporada en que vaig viure sis setmanes a Lima, la capital de Perú i allà tenen cotons molt bons. Els que utilitzo són comprats allà, de la marca Trend i tenen colors molt bonics. Vaig anar a la botiga i senzillament vaig agafar els que més m'agradaven (amb l'ajuda d'en Guillermo) i van resultar estar molt de moda aquest estiu aquí: turquesa i rosa pastels i el blanc perla i negre que són uns clàssics!
 

Les teves joies em van encantar. No has pensat en donar-les a conèixer?
 
La veritat és que en el moment que estic és una mica complicat. Acabo d'arribar d'un viatge de 7 mesos per llatinoamèrica i aterrar  d'una aventura així no és gens fácil. T'has d'anar ubicant, trobant feina, casa... m'encantaria que la gent les conegués i li agradessin, però això suposa feina a través de plataformes 2.0 o bé anar a fires, a botigues... de moment no he tingut temps per fer tota aquesta feina, però a poc a poc. De fet, tinc un patró al ravelry (Ravelry.com) que és una xarxa per compartir projectes, patrons, etc... de peces fetes amb ganxet, mitja... i just avui una noia m'ha escrit desde Michigan per dir-me que havia fet les arracades i m'ha enviat una foto de com havien quedat.
Aquestes coses fan molta gràcia :)
 
 
 
 
I introduir-te en el món de la moda?
 
Això ja em queda una mica més lluny, ja que la meva vocació i els meus estudis, de moment han quedat dins el camp del teatre visual. De totes maneres en Guillermo començarà a estudiar moda a partir del curs 2013-14 i segurament a mi m'hi arrossegarà d'una manera o altra.
 
 
(Amics, ara que en Pau ens ha dit que està volcat en la seva carrera interpretativa us invito a entrar a la seva web: www.pauzabaletaactor.blogspot.com
És impressionant!)
 
 

 
Mires alguna revista tipo Ella o Vogue per agafar inspiració?
No. En tinc algunes a casa, la Tendencias (que ara es diu Ten Mag), les VICE, que són de subcultura o cultura alternativa més que de moda propiament. Reconec que fins i tot com a actor visual les revistes són font de recursos, idees i inspiració.




 
 
Les fires artesanals ajuden a promocionar-se?
 
Suposo que sí, això espero vaja! Nosaltres només n'hem fet dues com a Bosses secrets (les bosses que fa la meva mare) i en una d'elles hi vam afegir artcles de Ganxet Bideak, la nostra firma.
De moment ens han servit per conèixer gent (poder fer aquesta entrevista per exemple) i ensenyar el nostre producte.
En un moment tant complicat econòmicament, com és el d'ara, la gent no està per comprar coses que no necesita en el sentit més essencial del verb, però si és veritat que de moment tots els comentaris han estat molt positius! Suposo que hem d'aprendre també a quines fires anar i quines no, quin públic hem de dirigir-nos al nostre target de manera més eficient.
 
El seu blog creatiu: www.ganxetbideak.blogspot.com
 
 
 
: Doncs ja ho veieu, un actor apassionat pel que fa (les fotos del seu blog professional ho demostren) aprofita les estones  lliures per començar a cosir unes joies molt originals i poc vistes.
Això m'agrada. Tota persona ha de desenvolupar totes les seves facetes i ell ho fa:












divendres, 16 d’agost de 2013

Conversa amb una dona creadora de bolsos !


Hola a tots!

Avui entrevistarem una dona que no ha volgut donar les seves dades personals, però veurem el més important: les seves creacions.
Exposava com jo a la fira que us he parlat anteriorment (la de Le Papier).
Segur que us encantaràn!






Quan vas començar a fer creacions tèxtils?

Vaig començar, fa més o menys 2 anys amb l'intenció de fer Patchwork. No tenia ni idea de com era una màquina de cosir.

Als dos mesos, allà on anava no m'agradava massa i tampoc aprenia massa el funcionament de la màquina i ho vaig deixar.
Amb el poc que havia aprés, vaig voler fer coses pel meu compte. Vaig veure a la tele com es podia fer una motxilla i m'ho vaig apuntar.

Vaig probar amb teles que tenia i el que era segur és que m'havia d'esforçar, les neurones havien de treballar molt i em va agradar.

I així incorporant noves idees fins a tenir un bon magatzem.
Només podia pensar que potser algun dia podria servir a algun dels meus fills, tal com estaven les coses.



Abans de cosir un bolso fas algún esboç amb la combinació de les teles?

No, sempre és un moment d'inspiració.


 Et bases amb col.leccions o cada peça és única?
 
Cada peça és diferent. Agafo la tela i ella em diu el que vol. Aquí comença l'esforç de concentració fins que està a punt de cosir i no sé què o com acabarà sent.

Per tant, totes les peces són diferents. Bosses normals amb nances (curtes, llargues, amb tela de bies, fetes per mi, etc...)
La gràcia en part està en les teles. Procuro que sigui cotó 100 %. Normalment és forrat, després les motxilles i quan va arribar l'hivern vaig sentir la necessitat de fer tipus de bolsos:
- Amb teles de decoració i de seda natural. I sempre amb fibres naturals.

Bosses de berenar per nens, motxilles per nens, cambiadors de rus i piqué (cotó 100%) i pitets. Això ho faig menys.







Segueixes la moda del moment?

De ben segur que d'alguna manera em pot influenciar, encara que només com a idea. Com t'he dit tinc molt poca experiència en tot. Mai havia cosit abans. M'esforço per atrevir-me una mica més i crec que sí, es nota la diferència des del principi.


Quina ha estat la reacció del públic? Han agradat?

 S'han vist a casa (amics i familia) i deien que els hi agradaven. S'han fet exposicions i ha anat molt bé. Només hem estat a dues fires. Sembla que agraden, tenen molt de color, teles bones i boniques.

 
 
 
Jo vaig descobrir les teves creacions a una fira artesanal. Creus que aquestes fires serveixen per donar-se a conèixer?

Segur que sí. El que passa és que et demanen molts requisits i això és el que frena. Penso que en moments com els actuals, haurien de donar més facilitats per a les fires d'artesania de casa.
 
------------------------------------------------------------------------------
 
 Aquí teniu el seu blog...
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

divendres, 9 d’agost de 2013

Dues creadores: les voleu veure?



Hola a tots!

Avui serà un dia per ensenyar-vos imatges de la fira artesanal que vaig participar junt amb una amiga, la Núria que fa unes coses precioses de trapillo.
Ho organitzaven dues noies molt emprenadores que es diuen " Le Papier Events ". 
Es va fer el dia 26 de Juliol als Jardins de Fontajau de Girona.






Aquesta foto ens la van enviar elles. Es veuen totes les parades de lluny.








La nostra imatge corporativa.














 
Les dues socies! Jo sóc la de l'esquerra!



                                                                                  


Algunes de les meves peces vistes d'aprop.
                                                                                      

                                    Aquestes peces les podreu trobar  a la meva pàgina web
a partir del
Setembre
www.patriciapla.com




Els bolsos de la Núria (la socia). Preciosos! El seu blog és:             
 http://fentidesfent87.blogspot.com



                         

divendres, 2 d’agost de 2013

Conversa amb el gran fotògraf Patricio Abad


Hola a tots!

Avui és un honor per a mi presentar-vos a un gran fotògraf, que quan vaig veure les seves fotografies deseguida em vaig posar en contacte amb ell.
¡Poesia en estat pur!



 
 
 
¿Cuándo hiciste tu primera foto, eras muy jovencito?
 
No recuerdo exactamente cuando hice mi primera fotografía. Lo que si tengo muy grabado es cuando hice la fotografía que me hizo fotógrafo, bueno más que una foto parecía una postal turística del puente de Londres. Tuvo cierta dificultad tomarla ya que era de noche y con un carrete de sensibilidad muy baja, el tiempo de exposición fue mucho y no vi el resultado hasta varias semanas después. Quedé tan emocionado que lo tuve claro. Tenía 33 años.
 
 
Dicen que en fotografía hay un momento decisivo. ¿Cómo lo intuyes?
 
Pues creo que la fotografía tiene muchos momentos decisivos, el primero es cuando decides que te vas a dedicar a ella ;)
Los demás momentos decisivos se divide en muchos: Qué, Cuándo, Cómo, Dónde... Otro gran  momento es cuando tienes la fotografía y te enfrentas al sentimiento interior que te dicta si vale o no. Este es en muchas maneras muy duro.

 
 
 
 
 
 
Viendo tus fotografías salen formas y sus reflejo. Lo tienes preconcebido o sale de manera espontánea?
 
Existen momentos decisivos en la fotografía, para mi lo que quiero contar es lo primero, por lo tanto hay que madurar la idea, desarrollarla intelectualmente y luego buscar las imágenes que cuenten lo que quieres. Poco margen para lo espontáneo, aunque por suerte también hay opciones a la sorpresa.
 
 
¿Con este reflejo (efecto espejo) qué quieres comunicar?
 
Es espectacular, hablo precisamente de los conceptos artísticos de la simetría y de como muchos artistas han tratado de romperlos, saltárselos, etc... pero tienen demasiado peso y ahí están. Lejos de huir de ellos en esta ocasión he decidido "abrazarlos" y contar cómo la verticalidad, horizontalidad, la simetría es inherente al ser humano... tanto como levantarse y tumbarse.
 

 
 
 
 
¿ El espacio es tu tema central para realizar las fotografías?
 
Hay una característica común en todas mis series... de fondo siempre hay una constante, el tiempo. El tiempo como verdadera constante en la vida, el resto sólo son cosas pasajeras... perecederas.
 
 
El tiempo ha sido un tema recurrente en el mundo del Arte. ¿Coincides por ejemplo con Tàpies?
 
Es inevitable, todo aquel que tiene necesidad de expresar lo que lleva dentro que no se vea afectado en algún momento por el tiempo. El tiempo como te decía es una constante y nosotros la variable, lo que varía, lo que se altera, lo que deja de ser.
Tàpies buscaba la expresión del existencialimso en el sustrato de los objetos, por tanto no es que coincida, es que además admiro la forma que lo consiguió.
 
 
¿Cuáles han sido tus influencias: artísticas, vitales?
 
Las emociones. Realmente no puedo resumir más todo lo que me han influido las emociones. Las he buscado en toda clase de expresión artística y no artística, tanto pintores, escultores, cine y televisión. Lo que más me cautivó fueron los artistas del expresionismo abstracto.
 
 


Las fotos tienen un toque surrealista, me equivoco?

Bueno, atribuir a mis imágenes más recientes el mérito del surrealismo sería injusto. Como te decía antes, el tiempo y las emociones no puedo expresarlas con una representación mimética de la realidad, o mejor dicho de la realidad fotográfica actual.
No me sale, no me convence, no me gusta.

Creo que utilizar códigos enfocados hacia la no necesidad de representar la realidad, sino más bien borrarla, haciendo que el tiempo pase por ella. Es una manera (menos fácil) de llamarte la atención para que mires lo que hay dentro de la imagen y de ti.
 
 
¿ Crees que los artistas abstractos rompieron la concepción del espacio?
 
No sé si tanto el concepto del espacio como la ruptura de todos los conceptos tradicionales del arte. Creo que hay un salto cuantitativo a principios del siglo XX en el que los artistas sienten que deben salirse de los caminos tradicionales y hacer el suyo propio, encontrar su propio lenguaje. Gran momento.
 
Me alegro que te guste. ¡Coincido contigo!
 
 
 
Us incloc una definició que l'hi han fet per donar-vos una imatge més total.
 
 
Patricio Abad (Madrid 1974) ha centrado su trabajo como fotógrafo en la búsqueda de nuevas vías de expresión estética y en el abandono de los clichés que han acompañado a la técnica fotográfica desde sus inicios.
En sus obras subyace la intención de desvincular la fotografía de la idea de representación de la realidad y utilizarla, por el contrario como herramienta generadora de nuevos conceptos y significados.
Se aprecia en sus fotografías la influencia de otras disciplinas artísticas como la pintura, el grabado, el diseño, con las que busca de algún modo poder interrelacionar sus trabajos.
Miembro de la junta directiva de la Real Sociedad Fotográfica durante los años 2009-2011, Patricio Abad ha expuesto su obra en diversas ciudades españolas, así como en Portugal, Francia y Corea.