dilluns, 30 de desembre del 2013

Un gran artista



Hola amics!

Us mostro un quadre d'un artista que coneixereu a principis de l'any que ve...
Segur que us encanta. Lo bo es fa esperar...



 
 
 
Feliç Any Nou a tots!

divendres, 20 de desembre del 2013

Conversa amb el creatiu Àngel Arbonès de la shop & studio la Capsa de l'Àngel




Hola a tots!

Avui mantindrem una conversa amb un artesà de la fusta, Àngel Arbonès,  ofici que en aquests moments està molt de moda, ja que són obres d'Art, mobles que tenen una història.
 
 
 
 
 
 
A quina edat vas crear la teva primera peça de fusta?
 
Jo vaig arribar tard al món de la fusta, si bé és cert que el pare havia estat fuster i per tant segur que vaig tenir una relació important amb aquest material quan era nen, em vaig decantar més per l'art i el disseny en els meus estudis. Tot i que vaig acabar treballant amb aquest material, coses que passen.
 
Recordo que havia fet una mena de capsa amb un retall de tauló quan potser tenia quinze anys... tinc mala memòria jo.
 
 
Què vas aprendre del teu pare?
 
Del meu pare he après moltes coses, de fet encara m'agrada explicar-l'hi els projectes en els que treballo per allò de la experiència, però crec que el més important que m'ha ensenyat és a tenir paciència.
 
 
 
Fas un esboç inicial quan crees una peça o experimentes amb el material?
 
És difícil que m'enganxis sense un llapis i paper a sobre, m'encanta dibuixar i sempre faig un esborrany, és la meva manera de "pensar" els dissenys.
Mentre ho dibuixo veig com han d'anar muntades les peces o quins possibles problemes em trobaré. Tot i que hi ha materials que requereixen formes concretes i no caldria fer un disseny, ho faig igualment perquè ho veig més clar i m'agrada.
 
 
Quan neix la Capsa de l'Àngel?
 
Jo havia treballat en el manteniment de les escoles públiques de la meva ciutat, ja  llavors quan em demanaven que fes algun objecte, com ara un prestatge per a l'equip de música o una porta per a que els petits no baixessin sols les escales, procurava que aquests treballs agradessin sobretot als nens, decorant-los com si fossin una joguina o amb colors vius.
 
Aquesta manera de treballar sempre m'ha perseguit i quan va nèixer el meu fill es va reforçar aquesta idea. Al decorar la seva habitació i poc temps després, començar a fer-li joguines, vaig descobrir que això és el que em podia agradar.
Uns sis mesos després em trobava amb la persona que m'havia de dissenyar la web.
 

 
 
 
Teníeu un projecte en concret o ha anat sorgint de manera espontània?
 
No vam plantejar-nos mai com havia de ser la capsa de l'àngel. Sí que tenia una idea de la imatge que volia transmetre i de molts aspectes concrets, però el projecte va anar agafant forma a mesura que m'arribaven encàrrecs.

 
 
Els nens poden ser una font d'inspiració?
 
Sempre, la seva imaginació és una eina indispensable.
Els nens són capaços de jugar amb qualsevol cosa i no hauríem de deixar mai d'observar-los, a mi em sorpenen constantment.
 
 
 
Aquestes càmeres són precioses!

 
 
 
 
 
 
 
Has parlat de joc simbòlic, què vols dir amb això?
 
El joc simbòlic és aquell on el nen imita les accions habituals de la vida quotidiana, és a dir, que juga a fer les coses que fem normalment els grans.
Què pot ser millor que poder fer aquest joc amb elements similars als que nosaltres utilizem en les nostres aficions?
 
La relació pare-mare-fill es desenvolupa d'una altra manera, per al nen jugar amb els pares és molt important i resulta més fácil per l'adult si l'estri usat en el joc li agrada i l'identifica.



Amb quins objectes de desús treballeu?

Doncs qualsevol objecte pot ser útil a l'hora de decorar, crec que depèn més de l'espai  o la persona a qui va destinat que de l'objecte en si mateix.
Normalment treballem amb objectes de fusta, imagino que és per la calidesa i el seu aspecte agradable, tot i que de vegades arriben al taller troballes d'altres tipus de material i m'agrada molt experimentar amb aquests petits "tresors".



L'objecte personalitzat és pensat exclusivament per al client?

Cada persona té unes necessitats diferents i quan realitzo algún objecte les he de tenir en compte. En el moment de plantejar el projecte, parlo amb el client i l'animo a que ens expliqui per a què vol l'objecte, quin ús l'hi donarà o simplement, quines són les sensacions que l'hi agradaria que l'objecte transmetés.


 
 
 


Creus que és important mantenir una complicitat amb ells?

De fet és el principal, jo l'hi faig una sèrie de preguntes i entre els dos anem decidint com ha de ser l'esborray inicial, els colors, els acabats.
Cert que de vegades m'han proposat fer un objecte i m'han donat directrius concretes de com ha de ser el resultat final, però el projecte es desenvolupa molt millor quan hi ha més comunicació entre nosaltres i aquesta complicitat es produeix.
El resultat agrada molt més i jo em sento més satisfet.



Digue'ns exemples de les teves creacions...

He fet objectes del tot diferents, des d'un armari d'estil oriental o unes càmares de fusta, fins a uns canelobres de ciment, un mobles auxiliar, balancins. Sobretot són joguines i peces de decoració que vaig imaginant i pensant molts cops quan estic treballant en altres objectes. Ara per exemple estic treballant en una cadireta de jocs infantils i ja se m'estàn acudint altres peces derivades d'aquesta peça.


 
 
 
 


I a la botiga online què hi trobarem?

La botiga és un aparador on mostrar el que puc fer, un recull d'idees i prototips que faig. És important saber que hi trobareu peces úniques que puc reproduir sota comanda, tot i que sempre acaben sent diferents un cop es parlen amb el client i les personalitzem.
 


Si una persona t'encarrega una peça amb quin plaç de temps estem parlant?

Els terminis d'entrega són sempre diferents. La varietat de projectes fa que no em sigui possible de tenir un temps concret establert, tot i que jo sempre intento entregar les peces entre un mes i mitg o tres mesos, depenent del tipus de treball. Tanmateix la comunicació entre el client i jo pot ser molt fluida i aquest termini no tenir massa importància.
 


Quina ha sigut la primera reacció de la gent? Potser al veure les peces és com si tornessin a la infància.

És evident que a la gent l'hi agrada el que faig, no sé si els retroba amb el seu jo infantil, però hauries de veure la cara de satisfacció que fan quan els hi entregues una peça. A mi, és el que més m'agrada d'aquesta feina.






 
Acabem la conversa amb una imatge de la seva página web. És genial! Amb aquest exemple l'Àngel es veu un home d'una gran sensibilitat i gran imaginació.
 
Són peces que ens recorden els nostres juguets que eren super simples i sencills, sense gaires artificis, i crec que això era el que els feia tant especials.
 
 
 
La seva página web: www.lacapsadelangel.com
 














dimarts, 17 de desembre del 2013

Una peça escultòrica



Hola a tots!

Avui us ensenyo una de les meves últimes creacions. Una pulsera amb petits plecs en que li donen volum.

Espero que us agradi!








Aquesta peça no es troba a la meva botiga online, està en una joieria. Però si us agrada, puc fer algún encàrreg.

La meva botiga online: www.patriciapla.com



En pocs dies podreu llegir una conversa amb un artesà de la fusta, Àngel Arbonés.


Fins aviat!

dissabte, 7 de desembre del 2013

Un exemple de pintura lligada al cinema



Hola a tots!

Avui us mostro unes imatges d'una gran pel.lícula " Un americano en Paris" del director Vicente Minnelli i amb el genial Gene Kelly.

Aquest actor-ballarí  dissenyava totes les coreografies i estava junt amb tots els directors decidint on havia d'estar la càmara.
Si heu vist alguna de les seves pel.lícules ell quan ballava la imatge estava enquadrada de manera que fos com si tots hi fòssim, no una imatge super allunyada sino molt pròxima amb ell.

La pel.lícula també és un exemple de la barreja entre art i cinema. Estic segura que això també ho va decidir Gene Kelly!



Segur que us encantaràn!



                                      
 
 
 
 
L'actriu Leslie Caron fa unes coreografies en que els fons són de diferents colors: groc, verd... En aquest cas és groc. També gran ballarina!
 
 
 
 
 
Aquí Gene Kelly es col.loca quasi a l'interior d'un quadre de Toulouse Lautrec.