Conversa amb una emprenadora, la Rosa de la botiga Carrousel Craft

 

Hola a tots!

 

Avui us presento una noia super emprenadora, que té una botiga, Carrousel Craft.

Tot un èxit.! Jo crec que ha sigut per la seva simpatia.

Ella va estudiar ESADE, cosa  que em va dir que la va ajudar a engegar aquest projecte.

 

 

 

 

 

 

 

Tu ets una gran emprenadora, ja que vas obrir la teva botiga en menys d'un any. 

Com t'ho has fet?

Doncs la veritat és que amb moltes ganes i sobretot, molt de sacrifici. Em vaig proposar tenir el meu negoci en el menor temps posible i així ho he fet. Ja porto quasi 9 mesos, treballant cada dia de la semana i a totes hores, ja que ho faig jo tota sola, i la veritat és que estic molt contenta. La rebuda ha estat molt bona, i si treballes de valent, ho pots aconseguir.

 

Quin és el secret del teu èxit?

Doncs m'ha sorprés bastant que tot vagi tant bé i tan ràpid. Suposo que a la gent ara li agrada fer tallers, i a Carrousel  fem cada dia un taller diferent, a més de molts cursos.  I venc tot tipus de productes per fer craft, a més de productes fets a mà. Així tothom pot trobar el que necesita.

A més crec sincerament que quan fas les coses amb carinyo i posant tota la teva il.lusió, és nota i es crea una energia que arriba a les clientes. Els agrada i això fa que la gent torni.

 

 

Pel nom de la botiga que tens sembla que sigui una cadena americana. Com se't a acudir dir-li així? I amb el logo quin significat volies transmetre?

 

 

Quan vaig decidir que seria el negoci, el que pensaba era en l'estètica d'un carrousel antic, tot de fusta, colors, envestit i d'aquí va venir el nom.

 

Finalment, la botiga no s'assembla en res a un carrousel, ja que té molts timings i costos, i vaig acabar canviant bastant la decoració que tenia pensada, però el nom no va canviar, ja que m'agrada molt.

 

Respecte el logo, el cavallet de carrousel i la frase de "do it yourself" mostra que tu pots fer el que vulguis, i que a Carrousel trobaràs tot el que necessites.

 

 

 

 

 

 

 

A la botiga quin tipus de tallers tèxtils feu?

 

Fem de tot! Des de cursos per aprendre a cosir a màquina i fer els teus propis projectes fins a tallers monogràfics de patchwork, bisuteria amb materials tèxtils (trapillo, teles, feltres, cintes...), moneders vintage, clauers de tela... el que se t'acudeixi!

 

 

Les xarxes socials, el blog, página web l'actualitzes continuament? Aconselles que ho fem?

 

Doncs sí, i és moltíssima feina, però cal fer-ho. Estar al dia de totes les xarxes socials és difícil, ja que si obres twitter, Facebook, pinterest, blog... ho has de portar tot al dia i anar actualitzant i pujant informació que interessi als teus usuaris,  i això és temps, molt de temps.

 

Tot i així, s'ha d'estar a internet, és totalment imperatiu per a qualsevol tipus de negoci, però si no pots actualitzar-ho tot és millor triar un parell de xarxes socials on siguis actiu, per tenir de tot que tenir de tot per no poder actualitzar-ho.
 

 

 

El cosir sempre s'ha vist com una cosa aburrida, tu l'hi dones la volta a aquesta imatge?

 

I tant! Si penses que cosir és un rotllo, vine a Carrousel i veuràs que canvies parer!

 

Una cosa és cosir uns baixos d'uns pantalons per obligació, o que en el cole de monges t'obliguessin a fer costura, però una altre cosa de molt diferent és fer-te una bossa per portar les teves coses, una faldilla, o encara que sigui un clauer.

 

Passes una bona estona, xerres, i et relaxes després d'un dia de molta feina.

 

 

 

Ara mateix el trapillo, el ganxet s'han posat molt de moda, tens molta competència, no?

 

Doncs sí que hi ha competència, la veritat, i no tant sols en el ganxet, les llanes, el patchwork, els productes fets a mà... i més encara a Gràcia!

Però si fa les coses bé i intentes oferir productes diferents, acabes trobant el teu espai.

 

 

Una persona que li agradi el disseny de moda, pot aprendre a fer-se les seves propies creacions?

 

I tant que pot aprendre! Això sí, comencem a cosir de 0. No ens podem posar com a objectiu cosir un vestit el.laborat amb un patró complicat, ja que no ens sortirà de cap manera i podem caure en una mica de frustació.

 

Però jo sempre dic que a cosir bé se n'aprèn cosint, i així que si es vol acabar fent prendes, hem de començar amb coses petites, i a poc a poc, anirem millorant.
 

 

 

Tens programat fer tallers de Nadal?

 

Doncs precisament durant tot el mes de desembre farem moltíssims tallers nadalencs!!

Penjadors de tela o feltre, corones de nadal, centres de taula...aprendrem tècniques d'scrapbooking per fer caixes i targetes... de tot!

 

Si voleu a la web podeu consultar tots els horaris, i us agraden!

Pàgina web: www.carrouselcraft.com
 

 

 

 

Ja ho veieu, la Rosa és una noia que li apassiona el que fa, hi creu fermament i això a la gent li agrada, els sedueix.

Un exemple a seguir!

 

 

 

Últimes peces

Hola a tots! Aquesta setmana us ensenyo algunes peces de la Col.lecció d'aquest any. Es diu "La llagrimeta". Les penjaré si algú li interessa en la meva botiga online: www.patriciapla.com

Conversa amb l'artista digital Pilar Orquin

Hola a tots!

Avui us presento una artista amb molta sensibilitat. Va ser corresponsal de moda pel que li va donar a tenir un gran coneixement de les tendències. 
Una dona amb clase.

¿Crees que la libertad es esencial a la hora de crear?

Totalmente. Sin libertad no hay creación. 


¿La rutina no es buena para la creatividad?

Depende de a que tipo de rutina nos estamos refiriendo. Si hablamos de una rutina de trabajo, como decía Picasso "la inspiración existe, pero tiene que encontrarte trabajando". Pero una rutina diaria y la comodidad, son incompatibles con la creación. Yo intento romperla siempre que puedo, para encontrar siempre algo nuevo.



¿Nos hemos de renovar constantemente?

Siempre. Es fundamental para poder seguir creando y ser fiel a ti mismo. Además, el Arte siempre plasma el momento histórico y/o social que nos toca vivir, o aquello que sentimos y deseamos transmitir.

¿Cómo entraste en el mundo de la moda? ¿Te fue difícil?

Primero se fijaron en mis diseños y contactaron conmigo. Me preguntaron cómo se me daba escribir y les dije que había escrito varios relatos cortos, pero nunca sobre moda.

Me hicieron una prueba y resultó. Les gusté y me nombraron Corresponsal Europea de la revista "Fashion & Magazine de Panamá". Casi sin darme cuenta, ya formaba parte de ese  apasionante mundo. He aprendido mucho durante esos casi cuatro años.

Para escribir tus artículos, en qué te basabas? Pasarelas, entrevistas con los diseñadores?

Escribía sobre las pasarelas más importantes a nivel mundial, durante las semanas de la moda. También entrevistaba a diseñadores, actores, músicos, chefs... Pero también lo hacía sobre cine, viajes, gastronomía, arte, tendencias, nuevas tecnologías, etc.

 ¿Cómo lo hacías para estar al día de las tendencias?

 Leyendo mucho y viajando todos los meses.

La mayoría de tus pósters tiene una imagen pictórica emblemática (Van Gogh, Matisse...) Puede ser por la influencia de tu madre que era historiadora del Arte?

Todo lo que hago y lo que soy, se lo debo a ella. Fue y sigue siendo mi mayor influencia.

Ja veieu que és com un homenatge. Ella potser ha barrejat altres cultures com introduir les banderes.

Tienes una gran experiencia con carteles. ¿Utilizas mucho el Photoshop?


Siempre me he sentido fascinada por la obra de Toulouse Lautrec, quien elevó el cartel publicitario a la categoría del Arte.

 

Empecé componiendo imagen y escritura, y con la llegada de Internet y las nuevas tecnologías, pasé al uso del programa Photoshop. Ahí encontré una herramienta fascinante, que me permitía expresar mis ideas con mucha más versatilidad y a un tamaño mayor.

 ¿Ha cambiado la fotografía con este programa?  

En mi caso sí. El Photoshop es mi instrumento de trabajo, junto con la cámara fotográfica. Personalmente, la aparición de este programa me abrió un mundo nuevo, en el que podría mostrar las cosas tal y como las veía.


Eres persona con multitud de facetas, cómo te gustaría que te definieran?

Como artista digital. Me gusta crear, por eso me defino como artista. Diría que mi estilo es depurado, constructivo y sutil, con cierto aire cinematográfico.


Si alguien se interesa por tu trabajo, qué les puedes aportar: valor, prestigio...

¡Belleza e impacto! Hacer un buen trabajo que atraiga a la gente por su belleza. Para ello necesito disponer de libertad creativa. Cuando me siento a gusto trabajando, no puedo 

parar.

Me gusta hacer soñar a la gente. 


¿Cómo calculas el presupuesto de un proyecto?

Es muy difícil, ya que aparte de las horas empleadas en él, existe el valor añadido de los conocimientos requeridos y de la creatividad. Por lo que, cada proyecto tiene un valor diferent.




Ja ho veieu, una dona que té les idees clares. La passió que té pel seu treball creatiu és palpa en la seva obra. 


El seu blog: www.pilarorquin.com
 







 

Conversa amb la arterapeuta Irma Zapponi

Hola a tots!

Avui us presento una dona que té una passió, la artteràpia. Ella que ho viu amb gran intensitat (ho podreu veure amb les respostes). Ens dóna una lliçó d'ètica i humilitat. Ens fa retornar una mica als orígens quan de petits pintàvem amb els llapis de colors.

 

¿Què és l'artteràpia?

Arteterapia es un proceso de trabajo terapéutico con las imágenes internas de la persona, que quiere llegar a conocer su verdad, contactar con sus sentimientos genuinos, recuperar la confianza, la intuición y vivir plenamente su Ser auténtico.

¿Com la vas descobrir i perquè et va agradar?

En su forma reglada la descubrí mientras hacía la formación de Terapia Gestal, aunque cuando era estudiante de Medicina, había tenido la ocasión de sorprenderme al ver los trabajos creativos que hacían los pacientes, estimulaban la curación de sus dolencias con mayor rapidez y menos secuelas.

L'art ens l'ensenyen a partir de la seva història i només poden dedicar-se uns pocs, però cadascú de nosaltres té un artista a dins, oi?

Todo ser humano tiene la capacidad de crear imágenes que expresen su verdad. Imágenes que pueden tomar cualquier tipo de forma: musical, pictórica, caligráfica, cinética... y un largo etc.

Aquesta teràpia va lligada a la Gestalt?

Va ligada a cualquier tipo de Terapia humanística, que considere a la creación como una herramienta fundamental de cambio y desarrollo.

És per nosaltres molt desconeguda, s'exerceix a altres països?

Desde los años 50 se comenzó a desarrollar en Inglaterra, USA, Alemania, donde actualmente tiene un lugar importante en centros de asistencia psicológica, en hospitales y en consultas privadas. Aquí se está empezando a conocer en estos últimos años.

Suposo que la teva teràpia és com si tornessim a ser nens amb les mans i l'inconscient

Desde el adulto, es tener la capacidad de re-encontrarse con el asombro, el cuerpo y las emociones, liberados de juicios y mordazas.

Per què quan comencem a ser adults es va perdent?

Porque no se educa para Vivir con Amor y nos vamos rodeando de corazas para sobrevivir. Pero nada se pierde, las imágenes están ahí, sepultadas. Es tarea del Arterapeuta facilitar el encuentro con el Si-mismo-verdadero.

Si algú vol venir a la teva consulta amb què es trobarà? El tracte serà únic i individualitzat?

Se encontrará en un lugar seguro, donde pueda manifestarse tal como es, y se sentirá acompañado y estimulado en este proceso. El trato es individual.

También se hacen grupos de Artterapia, donde ser produce el cambio "en relación"

A veure, treballeu varies tècniques. Explica als meus lectors quines són.

Se utilizan medios diferentes, según las necesidades del paciente en el momento en que esté transitando. Así los materiales ofrecidos serán pinturas, fango, lápices, música, movimiento, fotografía, collage... etc.

La primera reacció de la gent serà: jo no sóc artista i no sé dibuixar, què als diràs?

Que el objetivo de la Arteterapia no es formarlo como artista y no necesita saber ninguna técnica. Sólo utilizará los materiales artísticos para expresarse, de cualquier manera, con trazos, manchas, símbolos, gestos... como él quiera, pueda o sepa.

Tu ets metgessa i això trenca amb tota la medicina convencional?

La medicina convencional por distintas razones no suele contemplar al individuo como un Todo.

La Arteterapia por el contrario, busca re-integrar las partes negadas, ocultadas, bloqueadas de la persona, sin olvidar la realidad externa en la que está inmerso.

A on et vas formar?

Medicina en Argentina. Terapia Gestalt y Arterapia en Catalunya.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Si us ha agradat i us voleu posar en contacte amb ella:

Irma Zapponi Missaglia

creacioberta@hotmail.com

652 204 237

Conversa amb l'escultora i amiga Mercè Pla

Hola a tots!

Avui tornem a publicar aquesta conversa, ja que les escultures de la Mercè no es veien

prou bé.

Espero que us agradin!

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En primer lloc la Mercè té el mateix cognom que jo, però no som família.

Ha sigut per pur atzar!

Ella és persona molt oberta i les seves escultures tenen molta personalitat.

Com et vas introduïr en aquest món?

Treballant molt, de fet penso que encara no estic introduida del tot. Comences fent exposicions en sales més petites i a poc a poc et vas introduint en les galeries d'art, fires... És un treball de molta constància i perseverància.



Amb què t'inspires?

El tema de l'inspiració és molt complexe i som es diu sovint, la inspiració t'ha de trobar treballant. Per tant treballant i reflexionant sobre allò que vols explicar a través de la teva obra. Pot ser a partir de sensacions o de reflexions o partir de les pròpies vivències.


Tens una filosofia, una història a darrera de cada obra?

Si filosofia vol dir que si hi ha un pensament, una voluntat o una intenció darrera de cada obre, he de dir que sí. Sempre dic que la darrera obra no podria haver estat construïda si abans no hagués fet l'anterior. Una és consequència d'una cap a l'altre.

Hi ha alguns artistes que t'hagin marcat especialment?

Primerament o sobretot m'ha marcat el mar, Barcelona, els seus carrers i edificis. També em va marcar el so de la ceràmica, el seu color, la seva màgia, i d'una forma especial el modernisme, font d'imaginació inesgotable.

El meu treball no ha estat marcat per l'admiració per cap artista concret. N'hi ha molts que admiro i m'agraden. Podria parlar de les escultures de Miró, dels acabats ceràmics i les formes de les construccions de Gaudí. De la llum dels quadres de Sorolla i les escultures de Chillida. Però els meus treballs s'inspiren en les meves pròpies vivències i emocions.


 


La teva obra és coneguda perquè jugues amb el volum, però què m'en dius de la serie de les cares?

Sí, el meu treball és més conegut pels volums que he anat construïnt durant tots aquests anys. Escultures que es desenvolupen en l'espai incitant a esbrinar què amagen en el seu interior.

En quan als caps, encara que sembli una obra diferent i ho és, no deixa de ser el resultat de la mateixa reflexió. En aquests nostres interiors és on hi podem trobar aquests "crits", que es queden atrapats en el més íntim de nosaltres mateixos.
És una obra molt actual, en que molts ens hi podem enmirallar.

La situació social, mundial, econòmica ens aboca a aquests sentiments: la decepció, la injustícia o impotència estàn a l'ordre del dia, lamentablement.

Aquesta és un obra que arriba molt més directa a l'observador i que no el deixa indeferent. Reconec que és el resultat d'una estripada viva, sincera, honesta i en l'art això remou les emocions. No deixa indeferent.


Què vols comunicar a l'espectador?

És una mica el que he comentat en l'altre punt, tot i que he de dir que mai penso en l'espectador quan estic creant. No busco la reacció, és un treball personal, de reflexió íntima i sincera. Després aquest valora el que a ell li pot transmetre.
L'art és art si és sincer amb el propi autor.
Per mi és una necessitat vital, m'agrada que pugui ser interessant per a qui veu la meva obra, però l'objectiu no ha de pensar en ell.


Fa poc vas exposar a Nova York... UAU! Què tal l'experiència?

Una experiència inoblidable exposar a New York... tot un somni fet realitat! Segur que hi tornaré!
Ha estat la primera vegada i això sempre té un plus. És una suma a l'emoció de formar part de l'oferta cultural i artística d'aquells dies a la ciutat, amb el personal de la vivència, de conèixer una ciutat interessant en molts aspectes.
A nivell artístic m'ha significat una porta oberta a una ciutat que sempre està oberta a les propostes artístiques. La pulsió d'una ciutat plena de contrastos en el que tot es mesura a grans dimensions, grans soledats, grans edificis... 

Creus que l'escultura sempre ha estat en segon terme?

Tinc la sensació que l'escultura no té tant de públic com pot tenir la pintura. Per mi aquesta és una realitat que no entenc, però crec que així és.

Creus que els Mitjans de Comunicació no parlen prou d'art?

Sí, però també perquè no està prou generalitzat l'interés per parlar-ne, però les xarxes socials estàn ajudant a fer-lo més visual.

Una societat que no estima la cultura està abocada al fracàs més absolut. Quan dic cultura no estic parlant només del reconeixement de la cultura del passat, que està molt bé, sino la del present per tal de tenir una societat culta en el futur.

Es parla de l'èxit de la cultura a Barcelona i ho basen amb les estadístiques de les cues del Museu Picasso, per exemple, però penso que tenim un problema molt greu.

Hauríem de ser referents per el nombre increïble de grans creadors, per les noves corrents de l'art, per concursos i fires...

La resta a mi em dóna més la sensació que és viure del passat, per treure'n un benefici econòmic.

A Catalunya i a Barcelona hi ha molts creatius i bons artistes, però si volen tenir èxit han de marxar fora i això no és bo.

 

Les xarxes socials faciliten que els artistes se'ls conegui?

I tant! Les xarxes socials serveixen per moltes coses positives i una d'elles és el poder donar-se a conèixer més fàcilment. També per a comunicar-se i compartir amb altres artistes experiències, imatges, etc.. 

Sóc una entusiasta defensora de les xarxes socials, el que fem amb elles depèn de nosaltres.

 

Ja ho veieu, les idees de la Mercè com les seves obres segur que no us han deixat indiferents.

Té molt de futur per endavant!

El seu blog: ceramicamercepla.blogspot.com