dimecres, 29 de gener del 2014

Conversa amb l'artista i joier Lluís Comín




          Hola amics!


          Tal com us vaig prometre, aquí tenim la conversa amb el joier Lluís Comín.
          Segur que vau quedar meravellats amb la peça que us vaig mostrar.
          És impressionant! Pot comparar-se amb qualsevol gran escultura.   


                                              

    
          El teu pare era un joier artesanal. Què t'admirava d'ell?

          L'hi dec molt al meu pare. Em va transmetre la passió per l'ofici, la 
          llibertat creativa i l'amor a la natura. De tota manera, el que més
          admiro d'ell és que era una gran persona que ha deixat un magnífic
          record a tothom que el va conèixer.


         



               

           La teva primera etapa artística és la d'una experimentació de diverses
           diverses tècniques. Amb què t'inspiraves?

            La natura per mi és una font d'inspiració, però hi han diverses etapes
            i en algunes d'elles les motivacions són molt més introspectives.


           Jo crec que les peces tenien un rerefons artístic, m'equivoco?

            La joia, per mi és una forma d'expressió, en la que la única premisa
            és que ha de tenir una vinculació amb el cos humà. Els materials
            sempre estan al servei de la voluntat expressiva de l'autor i per tant
            no tenen límits.
           


                           



             

            Quan vas decidir de dissenyar aquest tipus de joieria a passar a fer
            una de més clàssica i per què?

            Jo no definiria aquesta joieria com més clàssica, encara que posar
            noms sempre és complicat, potser la qualificaria d'autor o de petites
            sèries.Perquè vaig canviar, és senzill, era difícil guanyar-se la vida
            amb aquest tipus de peces. Podies fer forces exposicions,però els
            números no sortien.
            És ara que torno a fer peces amb aquest estil més personal.
         







                




               
           Vas parlar de fer servir una petita sala de la botiga per donar 
            a conèixer creadors de joieria. Creus que ara mateix hi ha un
            boom?

            Él que si hi ha és una gran quantitat de gent que fa coses molt
            interessants.
            Jo crec que el mestratge d'en Ramon Puig al front del departament
            de joieria de l'Escola Massana ha fet molt.
            Em fa il.lusió que la primera exposició la farem aquest mateix any
            i serà conjunta de la Montserrat Lacomba i jo.
            La Montserrat és una gran dona amb una força creativa impressionant.


                  




            Què ha de tenir una joia per què agradi al públic?
 
            A mi, parlar de públic em fa molta por. Jo no pretenc agradar
            a tothom. Crec que la gent ha de trobar la peça adient que
            reforci la seva personalitat al dur-la i lògicament si sóc jo el
            el que aconsegueixi aquesta simbiosi, molt millor.
           


            El símbol d'elegància al lluir les joies s'està perdent? Jo pregunto
            per què potser a l'època del modernisme era una cosa de valor.

            L'elegància mai la dóna una joia, es té o no es té. Hi ha persones
            que volen comprar l'elegància comprant una joia, i per mi s'equivoquen.
            La joia transmet altres valors.
            

             

 

                Les xarxes socials poden ajudar a botigues o a dissenyadors 
                a promocionar-se?

                És absurd negar-se a utilitzar les eines que ara dóna la
                tecnologia de les xarxes socials. Per mi és perfectament
                compatible.


               Digue'm un joier que admiris per la seva creativitat 

               Te'n diré més d'un, dels pioners, en Manel Capdevila va 
               obrir un camí revolucionari per l'època i pel país que
               teníem. En Ramon Puig per la seva obra i per la seva
               labor i després molts, amb gran creativitat, la Montserrat
               Lacomba, la Judith McKain, l'Inma Batalla, la María Díez,
               la Fàtima Tocornal, Akis Guomas, el Jorge Manilla i molts
               d'altres amb gran projecció.
        
               El que sí és de remarcar és que el sexe femení en aquests
               moments és majoria. 




Peces de Fàtima Tocornal

                                          


               


                                 

Peça de Montserrat Lacomba



               La teva filla et segueix les passes. L'hi veus futur?

               Sí, ja de petita ha mostrat unes grans aptituts artístiques,
               dibuix, escultura, maquillatge i caracterització, etc..té
               una creativitat desbordant, i sens dubte té un gran futur.

              




               Ja ho veieu, un gran artista que viu la seva professió amb
               gran vocació.
               Crec, com ha dit, que un home com el seu pare amb aquesta
               inmensa creativitat i tècnica va transmetre-l'hi aquesta passió. 
         
             
               La seva pàgina web: www.lluiscomin.com



                 

















             










 






         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada