dilluns, 21 de desembre del 2015

Conversa amb la dissenyadora de "Cecilia's batik"



Hola amics!

El passat 28 de novembre vaig asistir a la desfilada de Barcelona Ethical Fashion Fest que es feia a la Universitat de Barcelona que va organitzar l'Associació de Moda Sostenbible i em van emanorar els batiks de la Cecilia. I vaig pensar que els volia donar a conèixer. Ella ho fa com a hobby però jo li vaig dir que hauria de dedicar-se professionalment, ja que eren impressionants!
Segur que us encanta ella i les seves creacions! 



https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/hphotos-prn2/v/t1.0-9/529107_497620050353967_2059744508_n.jpg?oh=58d90533e9f1532524a9f62db4d0663c&oe=56E2180E




Primer de tot...  Quina sensació vas tenir al pujar al Kinabalu?



Vaig pujar al Kinabalu sola, escoltada per una guia de 20 anys, inexperta però riallera. La muntanya més alta de Malasia és a Borneo. Té 4.100 metres. Al cim de la muntanya sagrada vaig notar que formava part d'un microcosmos dins un macrocosmos, l'humà i lo diví. Vaig sentir el silenci de l'eternitat, però sabia que no estava sola.




http://arabi-press.com/userfiles/14341653369776333.jpg 
















A on és més típica la tècnica del batik?



La tècnica del batik és molt popular arreu del món, a Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia, països que conserven encara l'artesania tèxtil. Actualment s'ha derivat a produccions industrials, però la mà d'obra femenina manté la tradició en alguns llocs remots.
























 Batiks africans












batik d'Àsia















 batiks d'Amèrica Llatina






A on la vas aprendre?


Vaig aprendre la tècnica en un taller a l'aire lliure al centre de Kuala Lumpur. Tenia un professor nadiu molt bo que va captar deseguida el meu interés per produir un batik creatiu, innovador, amb segell propi: Cecilia's Batik. Els meus batiks no seguirien un patró. Serien únics. 


















Procés de col.loració del batik amb cera








https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xfa1/v/t1.0-9/377833_116426338473342_1920357538_n.jpg?oh=3ab3792835179703b30bbb3f22f2607b&oe=571BF957


    


Batiks de Cecilia a Kuala Lumpur





Vas estudiar alguna carrera?


Sí, vaig estudiar Història de l'Art a la Universitat Central de Barcelona. Poder presentar i desfilar amb la meva producció a l'Aula Magna de la meva uni (on aquell temps corríem davant dels "grisos" per les nostres llibertats) va representar un orgull i una emoció inmensa.




 https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xlp1/v/t1.0-9/12274293_950684231714211_4312226054518287402_n.jpg?oh=cf21c40151f8d209415e7836c23514dc&oe=57133F97


Foto de la desfilada "Barcelona Ethical Fest"
 



Tens idees, fas esboços abans de crear?


Quan dissenyo un batik no tinc una idea preconcebuda. Em poso davant d'un vestidor amb una tela de seda blanca de 3 metres i deseguida em puja l'adrenalina. La majoria de les vegades aplico la cera amb el "cantik" o amb un pinzell directament sobre la tela. Allà queden reflectides les meves experiències... 






 https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xal1/v/t1.0-9/385241_111930672256242_897989956_n.jpg?oh=c870f0100ddac5425bb760ffbbcd7bd8&oe=571D895E   

Batik de la Cecilia reposant a l'aire lliure





Observes la natura?


Faig "diving" que són inmersions amb bombolla on puc veure els colors dels peixos i també m'agraden els colors de les flors i vegetals (exhuberants), la gent, els paisatges, la boira entre muntanyes, els camps d'arrós, els insectes...




https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcT2d-exUBfUlMLhVgcYvdj_JhGY3E_60IjYGS6QHzEzp0Izawc7


http://2.bp.blogspot.com/-FDiqx_hGiws/TwWLBAggYUI/AAAAAAAAAbY/WSQyCh2hyX8/s1600/boires+montserrat+2.jpg




Què és per a tu l'elegància?

 
L'elegància surt de l'ànima, no de modes. L'elegància va més enllà d'un entorn social determinat. Hi ha gent humil elegantísima i gent benestant vulgar, anodina i alguns rics... esperpèntics!.
Si la persona és elegant es pot posar un vestit de fa 40 anys i continua siguent elegant.





 http://i.ebayimg.com/00/s/MTAwMFgxMDAw/z/ldwAAOSwrklVW11x/$_35.JPG Vestit dels anys 70!





La inspiració et ve...



Jo més que inspirar-me en altres, és la Vida que m'inspira, sigui allà on sigui. M'encanta viatjar, sóc molt curiosa i retenc tot el que m'interessa d'allà on vaig.
El meu repte és motivar a la gent perquè vesteixi peces úniques. Això requereix gust per escollir i llibertat per lluir-les. Apreciar la bellesa en les peces artesanals i personalitzades. DISFRUTAR DE SER ÚNIC. 


La Cecilia m'ha dit que per la primavera posarà a la venda nous dissenys dels seus batiks! Ja us posaré al dia!






..............................................................................................

Si us fes il.lusió que us donés a conèixer m'escribiu a: patriciaplajoies@gmail.com


Bones festes i feliç Any Nou!






divendres, 4 de desembre del 2015

Un tastet amb vistes



Hola amics!

Si anteriorment vam descobrir una casa modernista, la propera protagonista del meu blog (una artista)  ha pujat a aquesta muntanya, la "Kinabalu" de Malasia. 
Impressionant!



http://www.elcentronews.net/wp-content/themes/news/timthumb.php?src=http%3A%2F%2Fwww.elcentronews.net%2Fwp-content%2Fuploads%2F2015%2F06%2FDESNUDOS220.jpg&q=90&w=750&h=420&zc=1 















Bon cap de setmana!

























dijous, 19 de novembre del 2015

Conversa amb un gran humanista, Narcís Sayrach



Hola amics!

Us he fet esperar però segur que al descobrir la personalitat que avui us presento quedareu super contents.
L'atzar em va fer anar a parar a una casa anomenada "Montserrat" de l'arquitecte Manuel Sayrach i Carreras i precisament jo tot admirant les seves parets hi havia el fill de l'arquitecte, Narcís Sayrach. Es va establir una complicitat tal que la conversa va ser instantànea.





Els primers records...

Els primers records són amb el meu pare visitant la tomba de la meva mare i ens feia tenia una visió d'ella en el més enllà pensant que encara seguia vivia. D'aquesta manera el seu record ens era molt present i ens enfortia a tots. 


Com li  va influïr la seva extraordinària sensibilitat?

Era un gran pensador i segons ell hi havia 7 drames de la llum. Comença per un caos i s'ha d'anar superant. Un seria l'amistat, l'altre seria l'arquitectura, les imperfeccions de la natura, la pàtria, el més enllà... 


Antoni Gaudí va ser un dels seus referents?

Sí, ho era. Va formar part d'una etapa de la seva vida perquè la casa era de finals  del modernisme amb una mica de noucentisme.
Gaudí va ser un gran home, un artista genial però que va arribar a ser molt pobre per les despeses de la Sagrada Familia i quan va morir atropellat se'l va confondre amb un vagabund per l'aspecte que tenia.



 

Antoni Gaudí


Un espai tant màgic fa que un s'oblidi de la realitat, oi?

S'inspira amb el mar, les balenes i el seu esquelet. La casa la va anomenar  "Montserrat" en homenatge a la seva dona, que tant estimava.










 





Un vídeo extraordinari!


https://www.youtube.com/watch?v=ZvtcCpnOjZM




Descrigui'm un dia en la Barcelona de principis de segle...


Doncs tinc en ment al meu avi que tenia un cotxe de la època amb un xofer. Era un Ford 242. 



 












Pel que em va explicar va estar en contacte amb figures capdals de la societat catalana


Sí, volia reunir tot aquells intel.lectuals, la majoria de l'exili i que parlessin del país. Els vaig demanar a la vegada que escribisin un poema dedicat a Sant Jordi.
Autors com Pere Quart, Vicenç Vives, Francesc Macià, Feliu Formosa, Blai Bonet, Avel.lí Artis Gené, Mercé Rodoreda, Joan Perucho, Miquel Batllori, Joan Rebull, Enric Prat de la Riba...


Poema perquè us feu una idea de l'intensitat d'Espriu

https://cincsentits.files.wordpress.com/2014/03/espriu-morts.jpg

http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/3/1/1364932652213.jpg

Salvador Espriu



       
     
                        
 Enric Prat de la Riba
















http://ass1.tresc.cat/media/fitxes/3131D/01_003_00147523/merce_rodoreda.jpg   Mercè Rodoreda



 


http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/003/739/thumbnails/thumb_474_356.jpg
        Vicenç Vives




Sant Jordi és per a mi un màrtir que estima i la seva figura està arreu del món. Més endavant van incorporar-hi la bandera  i el van associar amb la diada.



 
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Seu_santjordi.jpg/220px-Seu_santjordi.jpg



 https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/236x/8c/7f/cd/8c7fcd3af9eb2d5fcb16ad6f31bb8364.jpg




Digui'm una amistat entrenyable...


Josep Maria Subirachs. El vaig conèixer quan encara no era l'artista que va arribar a ser. M'ensenyava els seus dibuixos i a poc a poc la seva obra es va anar fent més trencadora i amb força.





La seva firma ja era una escultura! 

https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQnFsXMOQ7rsZIuw3yzkjAghcDvQGKWli2JX-UANh5_XVTG0KSt 








Era una gran persona, molt entrenyable que va patir molt per les enveges. Vam celebrar els 50 anys d'amistat!


 

 https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcS6R57mMEVB4kG0GQ_-nHIP4bNzWNIlSm8z77ZBSar3uLiAiY8R  Escultura de Subirachs



 "La Sagrada Familia"

http://www.gestornoticias.com/archivos/religionenlibertad.com/image/subirachs_esculturas.jpg

 https://c2.staticflickr.com/2/1038/1316813676_37758c3c40.jpg


Li vaig demanar siusplau que construís un Sant Jordi per a la Sagrada Familia. Edifici espectacular en que el seu interior és d'una gran bellesa amb els seus vitralls i la llum que desprenen.  
 
 
 

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtSPk7pNclEoARUN_0Eit9QvHYd-1rPu-Qily_KwwSe85mYXd9igvevvJHyrtFbEm-HOyT2Nufrb0MektmAn-TOKuU6BrMZQlVpnD3_EiB6xnyPzn6L-SV4GrJ-1Ziv4q66ueJ6w2xQlE/s1600/SantJordiVitrallQuimPedret.jpg

                                         Sant Jordi






   Vitralls de la Sagrada Familia




Va ser capellà durant molts anys, però com veu la fe?

Doncs profundament humana, en que no és tant creure en Déu i en la seva figura sino el que hi ha en ell, la bondat, l'entrega a l'home, el sacrifici, la comprensió, el més enllà...


Roquetes va ser una població que va conèixer de primera mà, oi?

Sí, era un poble molt abandonat que els seus habitants no tenien ni aigua ni calefacció i jo vaig voler transformar-ho perquè la seva gent poguès ser feliç i tinguessin una vida digne. Va ser molt difícil però amb molts d'esforços i amb l'unió de la gent es va fer possible.
És un dels reptes més importants que he aconseguit i n'estic molt orgullós.





Llibre de memòries de'n Narcís. El títol ho diu tot!















 

Ha arribat a tenir una enorme experiència vital. Quin consell ens donaria a tots nosaltres?

Estimar



divendres, 6 de novembre del 2015



Hola amics!

L'atzar va fer que anés a parar a un espai tant màgic com aquest...
En breu sabreu la història que s'hi amaga.








Feliç weekend!

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Descobrim el talent de la Gemma Pampalona


Avui donem a conèixer a una dissenyadora  tèxtil amb una gran trajectòria, la Gemma Pampalona.
@gemma.pampalona




 Quan vas començar a cosir?


Bé, he de confessar que de cosir no en tinc ni idea!! Sovint creiem que saber teixir amb ganxet vol dir saber cosir i en realitat no és així.
Vaig començar a fer ganxet a l'edat de 7 anys. Estudiava en una escola rural i a les nenes ens ensenyaven a fer ganxet. Deseguida em va agradar molt!
A casa, vivia en una masia amb pares i els avis, tant la meva mare com l'àvia en sabien. Vaja com gairebé totes les dones en aquella època.






Tens un disseny establert o sorgeix al mesclar els colors ?


La veritat és que en absolut tinc, al menys de manera conscient un disseny establert. Em surt sol. És agafar fils i un ganxet i brollar els dissenys. Algunes peces úniques que he fet són fruit d'un somni que he tingut mentre dormia.
Quan agafo el fil i el ganxet i començo una peça deseguida em venen moltes coses al cap. Mai m'he assegut a taula amb la llibreta per pensar quina peça havia de fer. Primer perquè sóc molt mala dibuixant i en segon lloc perquè em surt sol. Mai fins ara m'he quedat en blanc. És més tinc moltes peces atrassades per falta de temps.








Com va nèixer la marca "Gemma Pampalona, dissenyadora de joies tèxtils"?


Doncs, la marca Gemma Pampalona neix de la unió de dues aficions. El ganxet i la bijuteria. Ganxet n'he fet tota la vida, bolsets, algun vestit, complements per la llar. I bijuteria en vaig fer durant uns quants anys.

Vaig començar a fer joies tèxtils per a mi, a les meves amistats i al meu entorn més proper els hi agradaven molt i un bon dia me les va veure una galerista suïsa. Me'n va demanar pel seu espai i aquí va començar tot! 







Jugues molt amb el volum, cosa que m'encanta... És difícil fer una forma perfecta?

 
En absolut. Només és dominar la tècnica i els volums ja surten gairebé sols. Com tot a la vida, és practicar i practicar sense parar! I jo, que tinc 45 anys, ho porto fent des dels 7 anys! 



 






Quan saps que una peça està acabada? Cosir ganxet no té límit...


Bé, en realitat sí que té un límit. Com tot!
Abans de començar-la ja sé com acabar-la, tot i que moltes vegades acaba com no tenia previst. El factor intuïció hi té un lloc bàsic i fonamental en el meu treball..






Em vas comentar que has sortir a molts mitjans: televisió, revistes... Quina va ser la seva reacció?


Bé, que et valorin la feina sempre és un plaer i sortir als mitjans de comunicació fa il.lusió. I quan són ells que contacten amb tu sense saber-ho o simplement t'assabentes per terceres persones que han parlat del teu art és un elogi.

Creus que tots els joiers ens hem de reinventar per diferenciar-nos?


Crec que com en totes les professions un s'ha d'anar reinventant, sobretot per salut personal i laboral i naturalment per diferenciar-nos. La vida està en continu moviment i això d'alguna manera s'ha de veure reflectit en la nostra obra. 


gemmapampalona.blogspot.com

divendres, 9 d’octubre del 2015

Un tastet tèxtil



Hola amics!

El tastet d'avui és el d'una joia tèxtil!
En breu coneixereu a la seva autora! 








Bon cap de setmana!

divendres, 2 d’octubre del 2015

Conversa amb l'artista Núria Bolívar



Hola amics!

L'artista que us va fascinar la setmana passada es diu Núria Bolívar. En poc temps s'ha fet un lloc dins del món de l'Art i el seu encant com a persona ha fet que estigui molt present.






En el teu Currículum cites a Montserrat Costa. Què vas aprendre d'ella?

Vaig aprendre d'ella a no encasillar-me en una tècnica establerta o més comuna en general, sino a trobar la tècnica que està feta a mida per cadascú de nosaltres. Em va ajudar a estar alerta i a trobar el meu llenguatge.




















La majoria de les teves obres hi ha cercles. Què té aquesta figura?

Per mi els cercles representen allà on naixem, donant-nos protecció i seguretat. Surten de dins de l'ànima.









Com s'inicia una pintura? L'atzar pot ser un d'ells?

El principi bàsic de tota la meva obra és la llibertat a l'hora de crear. No parteixo de patrons pre-establerts ni de modes passatgeres, però tampoc tot és atzar.

Aquest intervé al començament de l'obra, si estàs atent. Tot s'inicia dins el meu cap: en dies, setmanes o potser mesos. Tota la informació acumulada a partir de l'observació del que m'envolta o m'interessa, s'expressa lliurement i el resultat és sorprenent, donant-me respostes a algunes preguntes que em faig.



T'agrada experimentar amb altres materials?

Em fascina! Barrejar tècniques, fer experiments, guardar coses, papers, observar, mirar i pensar què puc fer de tot això.



Jugues amb el subconscient perquè flueixi la teva creativitat?

Sí, és deixar-se anar al començar una obra, i a partir d'aquí obrir el canal del subconscient i deixar que s'expressi, dues parts importants per a mi. Tot i deixar fluir aquesta part, cal tenir present que és la part conscient de la meva ment la que té el control per observar l'obra, parar, i decidir finalment si l'obra està acabada o no.




















El contrast entre els blancs i els negres respon a influències orientals?

No, després de reflexionar també en relació a aquestes tonalitats he arribat a la conclusió que és l'atracció que sento cap a l'aspecte orgànic de la Natura, la importància del procés que fa entre que neix, viu, es reprodueix, mor i dóna vida de nou, sense cap mena de fre o impediment. Els éssers humans tenim un gran lligam cap a la Natura, n'hauriem d'aprendre i observar-la més.






Explica'ns què és l'arteràpia?

No explicaré què és l'arteràpia en clau de definició, ja que això tampoc em correspon a mi.
Et diré com m'ha influenciat, ja que l'experiència en primera persona de cadascú pot ser diferent, i en conseqüència, n'extreu coses diferents.

En el meu cas em va ajudar en el meu procés creatiu, juntament amb el fet de treure importància als fracassos i creure en el que faig. 


El contacte amb altres artistes ha estat vital per a tu?


És important el contacte de les diferents branques de l'art, doncs aprenem uns dels altres, ens enriquim, compartim i debatem, però no ha estat vital per mi.
La recerca i creixement artístic crec que ha de ser individual i solitari. Et diré més millor solitari als començaments per no influenciar en el teu llenguatge.






















Quin és el país en el que has exposat en que ets sents més còmode?


En general quan exposem fora d'Espanya, l'art és vist d'una altra manera. El públic i les sales cuiden i mimem tant les obres com els artistes. En el cas de França, puc parlar en primer persona ja que intento estar present en les mostres, i ho he comprovat.
No vull pas dir que aquí no ho facin, però en general no hi ha cultura de acolliment cap a l'artista i la seva obra.




















Viure a l'aire lliure és font d'inspiració?


En aquests últims anys crec que m'ha influenciat, però no és l'única... Els boscos, els arbres a la tardor, la terra fosca i humida, juntament amb el propi estat interior, podria ser la suma de factors.
























Quina diferència hi ha entre l'acabat d'una pintura amb cafè i una aquarel.la?


Els colors, ja que el cafè és monocolor i permet jugar amb la quantitat d'aigua per agafar tonalitats més clares. La manera de treballar és la mateixa.






 











Has engegat el projecte de les ampolles pintades a mà. Com va sorgir la idea?


D'una manera casual i quotidiana, un bon amic em va portar unes ampolles buides de licor ben boniques. Les vaig tenir voltant per la cuina durant un temps, fins que vaig pensar que potser podria transmetre el meu art a les ampolles i apropar-lo a la gent a través "d'ampolles pintades a mà".
Arrel d'això i de l'èxit vaig provar en diferents mides, fins arribar a personalitzar-les si m'ho demanen.







Les podeu trobar a la pàgina de facebook: NB Creativity



Un escriptor que t'hagi influït...


M'agrada tota mena de lectura, en cada moment o  estat en el que em trobo tiro cap a un tema o un altre. Més que un escriptor han estat anotacions o escrits de dos artistes, Kandinsky i Eduardo Chillida.

(Kandinsky: "De lo espiritual en el arte" / Eduardo Chillida: " Escritos")