Hola què tal?
La protagonista del "Tastet" és la de la gran dissenyadora de moda, Anna Pascual. Dona amb gran personalitat i coratge.
El seu és un estil sobri i amb moltíssima distinció.
Què tal l’experiència de
participar en el GIMODA?
L’experiència de participar amb GIMODA,
personalment i centrant-me només amb mi va ser brutal. Cal dir que va ser la
meva primera desfilada com a jove amateur i evidentment les primeres vegades
sempre queden, i jo he tingut la sort que puc dir que va ser a per bé. La meva,
va ser una desfilada “a contra-rellotge”, ja que amb un mes just, vaig haver de
preparar el projecte i confeccionar 3 vestits, que m’havia d’ imaginar, i més amb el gran
nivell que hi ha, que escollirien el meu projecte per desfilar. Vaig passar
molts nervis, però la recompensa ha merescut molt la pena.
Explica’ns el que fa una
patronista...
Bé, els patronistes som un important punt de
connexió entre el dissenyador i les fases de fabricació d’un article, en
aquest cas parlem de roba de vestir. Nosaltres som qui hem d’interpretar el
dibuix del dissenyador i després treure el patró (la plantilla, perquè tothom
ho pugui entendre), d’aquella prenda que ha dibuixat i així passar-la a roba,
marcar-la, tallar-la i confeccionar la prenda. Normalment partim d’uns patrons base
que ja tenim fets per així agilitzar la producció i no haver de partir sempre
de zero, i a partir d’ aquests, els copiem i realitzem la transformació de la
prenda que el dissenyador vol realitzar.
En aquesta pregunta m’agradaria separar dos conceptes, és a dir, parlant pel que m’afecta a mi, penso que no, que no treballo sota pressió, perquè justament el que busco en la prenda dissenyada i confeccionada es que es diferenciï de la resta i sobretot que no tingui res a veure amb la tendència generada per grans multinacionals i així allunyar-me de l’obsolescència prematura. Per altre banda si ens regim al moviment i tendències de grans multinacionals, en certa manera sí es treballa sota pressió, perquè avui dia la moda va a la velocitat de la llum, i si aquest any es porten els volants i plisats has de contar que el vinent les grans empreses faran que es portin les línies planes i les faldilles de tub, i per tant, si es vol seguir amb la tendència del moment seguir aquest tipus de velocitat el que implica es que has de tenir una visió futurista perquè dibuixar i confeccionar una prenda comporta moltes hores invertides i per tant una obsolescència més prematura.
Qui va ser Coco Chanel?
Vam passejar plegades
veient botigues de roba... falta originalitat?
Analitzat la paraula original, que significa que no es cap còpia ni imitació d’altres, de totes les botigues que vam arribar a visitar, sí, lamentant-ho molt no hi ha originalitat, a excepció de la botiga Fortino Tapia, aquells models tant en teles com en confecció sí eren únics i originals. Ara m’agradaria fer una contra-pregunta; que entén la gent per originalitat i en la moda real de carrer seria acceptada? S’ha de vigilar amb la originalitat perquè si peques per massa et pot suposar la no acceptació i per tant un possible fracàs, per això es juga amb aquesta paraula ja no només en el disseny sinó en teixits, fornitures, etc...
Em vas parlar de
l’important que era per a tu l’esquena en els teus dissenys... és sempre la
gran oblidada?
Triar la tela adequada és el tot?
La moda es treballa sota
pressió?
En aquesta pregunta m’agradaria separar dos conceptes, és a dir, parlant pel que m’afecta a mi, penso que no, que no treballo sota pressió, perquè justament el que busco en la prenda dissenyada i confeccionada es que es diferenciï de la resta i sobretot que no tingui res a veure amb la tendència generada per grans multinacionals i així allunyar-me de l’obsolescència prematura. Per altre banda si ens regim al moviment i tendències de grans multinacionals, en certa manera sí es treballa sota pressió, perquè avui dia la moda va a la velocitat de la llum, i si aquest any es porten els volants i plisats has de contar que el vinent les grans empreses faran que es portin les línies planes i les faldilles de tub, i per tant, si es vol seguir amb la tendència del moment seguir aquest tipus de velocitat el que implica es que has de tenir una visió futurista perquè dibuixar i confeccionar una prenda comporta moltes hores invertides i per tant una obsolescència més prematura.
Analitzat la paraula original, que significa que no es cap còpia ni imitació d’altres, de totes les botigues que vam arribar a visitar, sí, lamentant-ho molt no hi ha originalitat, a excepció de la botiga Fortino Tapia, aquells models tant en teles com en confecció sí eren únics i originals. Ara m’agradaria fer una contra-pregunta; que entén la gent per originalitat i en la moda real de carrer seria acceptada? S’ha de vigilar amb la originalitat perquè si peques per massa et pot suposar la no acceptació i per tant un possible fracàs, per això es juga amb aquesta paraula ja no només en el disseny sinó en teixits, fornitures, etc...
Jo sempre he
pensat que una esquena o un ombro al descobert és molt més sensual i sexy que
un simple escot provinent, són dos parts del cos amb les que m’agrada molt
jugar però evidentment tot i tenir-hi tendència et diré que no sempre son els
grans oblidats.
Triar la tela adequada és el tot?
Tot és una paraula que engloba molts conceptes i
dit així potser no és del tot cert. El disseny i la confecció el comparo amb un
trenca closques, perquè hi han moltes peces a encaixar i tu pots tenir una roba
d’una qualitat excel·lent però una confecció i unes fornitures pèssimes o
viceversa un teixit de qualitat pèssima i una confecció i fornitures excel·lents
que faci realçar el teixit i semblar que és de lo bo i millor, però si que és
cert que triar una tela adequada per mi és el més difícil de tot el procés
perquè segons la tela triada pensa que la visió del model et pot variar molt.
Digue’ns que és per a tu
una dona elegant...
Sovint la paraula elegància es confon en la forma
de vestir o inclús en portar un cognom: elegància = a vestir “pijo” o
“dir-se...” i vull fer èmfasis en dir que no és així.
No perquè vesteixis de marques prestigioses o et codegis amb grans personalitats et fan ser una persona elegant i em fa pensar que la societat moltes vegades confon aquest terme amb el de popular.
No perquè vesteixis de marques prestigioses o et codegis amb grans personalitats et fan ser una persona elegant i em fa pensar que la societat moltes vegades confon aquest terme amb el de popular.
En definitiva, indiferentment ja sigui dona un home
l’elegància la forma un conjunt d’elements i normalment sol còrrer per la
sang. Per mi, una persona elegant és la que destaca sobretot per la seva actitud
formada pel bon gust, la distinció, senzillesa, delicadesa, naturalitat i bon
fer.
Un vestit per a cap d'Any
